https://ft.com/content/b5d91bce-4e36-427a-8fbd-bfa
El Canadà s’ha vist absorbit per una sèrie de perillosos dilemes de política exterior que l’han fet lluitar per equilibrar els seus valors, interessos i identitat. En particular, el Canadà es troba ara enfrontat amb l’Índia i la Xina, les dues nacions més poblades i les potències en ascens d’aquest segle. Només durant l’últim any, el Canadà ha acusat la Xina d’interferir en la seva política interna i ha criticat l’exèrcit xinès per volar perillosament a prop dels seus avions sobre el mar de la Xina Meridional. Una de les noves amenaces, la possibilitat d’un assassinat extraterritorial per part d’agents del govern indi al Canadà, va tornar a la llum la setmana passada quan el FT va revelar que els EUA havien advertit l’Índia sobre un complot frustrat per matar un separatista sikh a sòl nord-americà que creia. va tenir possible la participació del govern indi. Jonathan Berkshire Miller, expert indopacífic del grup de reflexió de l’Institut Macdonald-Laurier d’Ottawa, diu que els governs successius han tendit a tractar la política exterior com un "article de luxe" i han deixat als nord-americans la responsabilitat "de fer un pas al plate”, o els japonesos i australians a l’Indo-Pacífic. "Fa diversos anys que tenim aquesta complaença amb els problemes de seguretat estrangera", diu Berkshire Miller. En un altre exemple d’amenaces estrangeres a casa, el Canadà va expulsar aquest any un diplomàtic xinès per suposada ingerència política. La intel·ligència canadenca va dir que estava involucrat en una campanya per intimidar un legislador de l’oposició amb família a Hong Kong que havia criticat la Xina contra els drets humans.
@ISIDEWITH6mos6MO
Un país com el Canadà hauria de recolzar-se en aliats, com els EUA, per donar suport en els enfrontaments de la política exterior, o és important mantenir una posició independent?
@ISIDEWITH6mos6MO
La reacció del Canadà davant la suposada ingerència de la Xina en els seus afers interns reflecteix el seu compromís amb la democràcia, o es pot veure com un excés?